dissabte, 28 de setembre de 2013

Agroecología, una practica o una ètica de vida?

 

“L’agroecologia és per nosaltres més que una simple alternativa agronòmica. Està lligada a una dimensió profunda del respecte de la vida, i posa el ser humà en la seva responsabilitat respecte del Vivent”. Pierre Rabí.





Tenint per objecte la relació harmoniosa entre l’humà i la naturalesa, l’agroecologia és una ètica de vida i una pràctica agrícola a la vegada.
Considera el respecte de la terra i la sobirania alimentaria de les poblacions sobre els seus territoris com les bases essencials a tota societat equilibrada i durable.
Enfocada globalment, inspira totes les esferes de l’organització social : agricultura, educació, salut, economia, disposició del territori…
Es adaptable a tots els biòtops, tant al Nord com al Sud, i és accessible a tots, l’agroecologia presenta avantatges a tots els nivells :
Avantatges ecològics :
fertilització orgànica dels sòls,
optimització de l’ús de l’aigua,
respecte i salvaguarda de la biodiversitat,
lluita contra la desertificació i l’erosió…
Avantatges econòmics :
alternativa poc costosa, economia del cost dels insums i del transport, relocalització de l’economia valoritzant els recursos locals, etc.
Avantatges socials i sanitaris :
producció d’una alimentació de qualitat, garantía d’una bona salut,
autonomia alimentaria del individus i estabilització de les poblacions sobre les seves terres,
revalorització de l’estatus dels pagesos en les societats,
creació i reforçament dels enllaços socials.…
Més enllà d’una pràctica agrícola, l’agroecologia és una insurrecció de les consciències que podria estar a l’origen d’una autèntica mutació social. Estem tots concernits, llavors, ¡som-hi cap a una revolució agricultural !

Antonio
Agroecologia
Som-hi cap a una revolució agricultural!



1 comentari:

  1. Gracies Antonio. El moviment ecologista, en totes les seves vessants, proposa una nova ètica en la relacions entre els esser humans i la natura fruit des sorgiment dels nous moviments socials dels anys 60-70 del passat segle. En general "s'oblida" de forma conscient o inconscient de la seva vessant social, de relacions humanes i formes d'organització política. En aquest sentit es recomanable la lectura de Murray Bookching i Felix Rodrigo Mora.

    El moviment ecologista surt dels moviments populars de base fa 50 anys amb importants elements de transformació social i acaba sent avui un moviment insubstancial amb plena connivència amb les estructures de dominació estatals i capitalistes.

    Els reptes d'avui per aquells i aquelles que volem viure en una societat lliure (sense estat ni capitalisme) amb una Natura restaurada serien:

    1. Lograr la sobirania política (abans que l'alimentaria, doncs com pot ser possible una cosa sense l'altre?) lo que implica una societat autènticament democràtica regulada per assemblees populars sobiranes, sense partits polítics, constitucions, parlament, corones, policies i exèrcits.

    2. Llibertat de consciencia. El moviment ecologista oblida que també som essers amb necessitats espirituals i, per tant, per a viure en una societat lliure amb relacions etiques amb la natura necessitem éssers humans que cultivin tb les seves virtuts com el servei dels uns als altres, la sabiduria, la busqueda de la veritat, la convivència i l'amistat. Tot aixo no es possible amb els aparells d'adoctrinament i amaestrament com escoles (ja siguin estatals i privades), universitats, aparells de publicitat i propaganda, etc.

    3. Critica a la ciutat. El moviment ecologista vol una ciutat "verda" o "sostenible" o un capitalisme verd. Es necessari un critica que posi al descobert la naturalesa perversa de les ciutats.

    Encara esta tot per fer i la lluita continua. Tot sigui per la Revolució Integral!

    Ricard

    ResponElimina