Ahir vaig llegir un llibret que va caure
aquests dies de festes en les meues mans: “A cel ras, converses amb joves
pastors” de Laia Ahumada. A l’autora la vaig conèixer un matí de l’any passat
en ocasió d’una visita que ens va fer als horts de La Murtra.
Es una iniciativa molt interessant on he
trobat elements d’anàlisis per a prendre consciència de la situació que estem
vivint. Especialment m’ha cridat l’atenció l’article introductori que fa la
Neus Monllor al seu llibre sobre el fenomen de la Nova Pagesia, en relació a
aquest nou moviment de joves que dirigeixen les seues mirades cap al camp.
Neus Monllor fa referència a la PAC (Política
Agrària Comunitària) de 1962 com a punt de partida del conjunt de polítiques
que van introduir el model agroindustrial al maltret mon rural que buscava “una
agricultura i ramaderia sense pagesia”. Un model que posa en risc la salut i
l’entorn i “que no es favorable per a una societat que prioritza el seu
territori, la seva gent i els seus aliments”.
Davant d’aquesta situació de desarrelament i
desvinculació de la pagesia i la seua terra, que es va traduir en un buidament
del camp sobretot a partir dels anys 60, l’autora fa referència a la Nova
Pagesia com a fenomen invers que busca “la sostenibilitat de les relacions entre
les persones i els sistemes agraris locals”.
Com a trets característics d’aquest moviment
remarca la “visibilitat palpable de la dona”, l’alt grau de formació i
l’actitud emprenedora d’aquests nous pagesos i pageses. Segons Núria: “ la nova
Pagesia està formada per persones optimistes que preveuen projectes de
transformació social , lligats a valors ètics molt ferms i també a una manera
d’entendre la vida arrelada als cicles de la natura”.
Tot i així es dibuixen importants reptes com
és l’accés a la terra. Un cop resolt aquesta difícil condició es poden trobar
projectes de base ecològica, de petites i mitjanes dimensions, sense
transgènics “ni tecnologies nascudes dels centres del poder agroalimentari”. Es
parla de venta directa, energies renovables i cicles tancats on els valors que
van lligats a aquesta nova forma d’entendre la pagesia son la cooperació, la
innovació, l’autonomia i els components socials. Una acte de responsabilitat
que no s’ocupa de la qualitat dels aliments que mengem cada dia sinó que suposa
una responsabilitat també envers les generacions futures.
Finalment com
a “iniciativa transgressora”
senyala l’Escola de Pastors de Catalunya ( objecte d’inspiració pel
llibre que escriu la Laia de Ahumada) que des de l’any de 2009 ha format diferents promocions de joves –no
necessàriament fills de pagesos- amb una nova consciència.
És d’agrair que existeixin treballs de recerca
com aquest de la Laia i la Núria que fan possible l’aparició de materials com
aquests on es reflexiona sobre qüestions que estan passant ara i que apunten a
una nova tendència de canvi i de transformació social. Tot així trobo necessari
seguir aprofundint en l’anàlisi d’aquest tema (tant ampli i complex a la
vegada) des de perspectives de canvi mes àmplies i profundes.
La qüestió del món rural ha de ser contemplada
des de totes les seues vessants. Una d’elles es la de la seua història, les
causes que la feren aparèixer i desaparèixer
fins l’aniquilació i desaparició a finals del franquisme i, fins i tot,
la dècada dels anys 80 del segle passat. El món rural popular fou una
cosmovisió amb una sèrie de valors lligats al treball, la festa, la cultura i
las presa de decisions que s’oposava frontalment al projecte
estatal-capitalista que es va començar a tramar al segle XVIII amb la
Il·lustració i les revolucions liberals.
En aquest sentit calen reflexions critiques
que vagin mes enllà del model agroalimentari actual i de la concepció de “som
el que mengem”. Si és veritat aquesta afirmació tan arrelada en el pensament
ecologista, no menys certa és
l’afirmació que també som el que pensem, el que decidim i fem
creativament. Avui dia es parla molt de
cuidar allò que mengem però no posem la suficient atenció a les qüestions al
voltant dels valors i l’espiritualitat.
Qüestions com la del treball assalariat, la
propietat privada, el model de ciutat i la dictadura constitucional i de
partits s’han de posar sobre la taula per definir fins a on volem transformar
la societat actual. S’estan donant passes en la bona direcció però cal una estratègia
conjunta que parteixi d’un bon diagnosi de la realitat i busqui fixar-se fites
transcendentals i elevades cap a una veritable transformació de la
societat.
Ricard Vidal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada